Castell Formós.

ANTIGA SUDA ÀRAB DEL SEGLE IX FINS AL XIV

Mapa de situació del Castell Formós. Fes Click per veure'l ampliat.

Per arribar al castell ho podem fer caminant, pel carrer Torrent, que ens durà a un dels portals d’entrada de la ciutat, molt a prop del castell o per l’anomenat “viacrucis”, a prop del Pont de Sant Miquel. Amb qualsevol vehicle ho podem fer per un desviament que hi ha a la carretera de Tremp, que ens portarà al Sant Crist i al Castell Formós. El Castell es troba obert tots els festius i caps de setmana. Per a visites col·lectives entre setmana cal demanar-ho a l’Oficina de Turisme a l'Ajuntament, Plaça Mercadal, 1 o a través del telèfon (973) 44-66-06.

Les excavacions efectuades al Castell Formós han demostrat que, per ara, és el lloc on més aviat es va assentar l’home a Balaguer. El tossal fou ocupat de forma continuada, a causa sobretot de la seva situació estratègica.

La primera notícia escrita que fa referència al Castell és un document àrab que ens informa d’una campanya contra el Comte de Barcelona i l’inici de la construcció del Castell. Fou l’any 897/898 quan Lubb b.Muhammad derrotà Guifrè el Pilós i començà a aixecar la fortificació. Sota Abd al-Rahman III, el Castell de Balaguer, esdevé una important fortalesa frontera.

Durant el segle XI el Castell passarà de ser un lloc purament defensiu a convertir-se en una residència senyorial. El nom de Suda, apel·latiu que agafarà a partir d’aquells moments, indica clarament aquesta doble funció. Les restes arqueològiques també han confirmat aquest fet: les guixeries que avui guarda el Museu de la Noguera són el màxim exponent del palau andalusí que, als voltants de l’any 1.046/47, aixecarà Ysuf al-Muzaffar.

Amb la conquesta de Balaguer (1.105) per les tropes d’Ermengol VI, el Castell entra en la fase cristiana, i passa a ser residència temporal dels successius Comtes d’Urgell fins a l’any 1.314, moment en què Alfons d’Aragó converteix Balaguer en capital del comtat i el castell en seu permanent. Això significarà que el castell es veurà immergit en grans reformes constructives de caire palatí. D’aquí el nom de Castell Formós.

Malauradament, un afer polític, el Compromís de Casp, fou el responsable de la desaparició del castell (setge del 1.413) a mans de les tropes de Ferran d’Antequera, i també de la fi del Comtat d’Urgell amb l’últim comte, Jaume II, el Dissortat.

El recinte del castell té una planta més o menys rectangular (140 m. x 70 m. aproximadament). Aquesta planta s’adapta al terreny, amb costats en fort pendent cap al barranc i el riu.

La cara nord disposa de cinc torres, restes de la fortificació de final del segle IX, construïda sobre un fossat retallat a la terrassa natural quaternària. L’obertura d’una porta a través de la torre central correspon als segles XII-XIII. A la cara est es conserva part de muralla, completament restaurada, des d’on podem veure, pujant a través d’unes escales, una bonica panoràmica. A partir d’aquest punt, el perímetre fou completament refet l’any 1967. A l’extrem d’aquesta cara s’hi troben les restes d’una torre construïda o refeta el segle XI. A la cara sud-oest gairebé tota la muralla resta completament destruïda. En aquesta zona, molt probablement, hi havia l’entrada original del castell. A la cara oest hi ha una torre quadrada que sobresurt del pany de la muralla.

A l’interior hi podreu trobar mostres de les diferents intervencions arqueològiques com una bassa, de mitjan segle XI, que formava part del conjunt palatí d’aquest sector. Al costat de la bassa, trobem restes d’una gran cambra rectangular, segurament una habitació important a jutjar pel material recuperat. També pot visitar-se la cambra soterrània on s’hi van trobar restes interessants.

Actualment s’hi han fet restauracions i millores a la part exterior i als accessos. En l’interior, a més de ruïnes s’hi troben els dipòsits antics d’aigua potable de la ciutat, construïts l’any 1.905.

Us recomanem visiteu el Museu Comarcal de la Noguera (molt a prop de la plaça Mercadal i al bell mig del Barri Jueu) on podreu conèixer molt millor el patrimoni islàmic i comtal que disposa Balaguer, estacant una important col·lecció de guixeries i altres restes d’aquest palau taifa.

MENÚ

Església de Sta. Maria. Art a Sta. Maria. Muralles i portals. Barri Antic.
Plaça Mercadal. Barri Jueu. Castell Formós. Santuari del Sant Crist.
Convent de St. Domènec. Davant Balaguer.
Index Català. Pàgina Inicial.